INTERCANVI AMB FRANÇA

El dia 24 de maig vam marxar a les 6 del matí desde l’autobús de Mollerussa cap a Le Louroux. Si ens haguéssiu vist, fèiem una cara d’adormits!!!
Le Louroux és un bonic poble situat a la regió del País de le Loir (França) i el col·legi amb el que vam fer l’intercanvi acull nois i noies que, com nosaltres, també venen de petits pobles veïns.
Pel camí vam mirar 4 pel·lícules seguides. Alguns miraven la pel·lícula i d’altres dormien. El viatge va ser molt cansat.
Quan vam arribar tots els francesos estaven esperant-nos, vam agafar les maletes i apa cadascú cap a casa del seu francès o francesa.
L’endemà al matí vam anar tots cap al seu col·legi on ens van rebre la directora, la cap d’estudis i el cuiner, que ens va prepara un esmorzar molt bo. Durant el matí ens van ensenyar el seu col·legi, i al migdia vam dinar al seu menjador, que per cert, el menjar era molt diferent al de La Serra. A la tarda vam anar a visitar l’ajuntament i també ens van ensenyar a jugar un joc típic d’allà. A les 5 vam marxar cadascú amb el seu francès o francesa.
Al matí del dia següent vam anar a Angers a veure el castell i a visitar la ciutat. Durant la tarda ens van deixar temps lliure per anar de compres.
El dimecres vam anar al mercat de Segré i a la tarda com que els francesos no tenien classe la majoria van anar a Angers a passar la tarda.
El dijous vam anar amb els francesos al castell d’Amboise i a la casa de Leonardo Da Vinci.
I el divendres a les 8 del matí ens vam despedir de tots els francesos i vam marxar cap a Futuroscope. Durant el dia vam visitar Futuroscope. Hi havia molta varietat d’atraccions i totes eren molt divertides i educatives. Quan vam acabar de visitar el parc vam anar a instal·lar-nos a l’hotel, a dutxar-nos i a sopar. Cap allà les 10 vam marxar cap a veure l’espectacle de Foc, Aigua i Llums, que per cert, va ser molt espectacular. En acabar vam tornar a l’hotel i cap a dormir. Bona nit!!!
I el dissabte al matí, a les 11, vam tornar a pujar a l’autobús per tornar cap a Catalunya. El viatge de tornada es va fer molt llarg i molt cansat, o era nosaltres que ja no podíem més després d’una setmana de no para. Quan vam arribar a l’estació d’autobusos tots els pares ens estaven esperant.
Conclusió: la veritat es que tot i saber-nos greu haver-nos separat dels nostres amics francesos, ja teníem ganes de tornar a casa i retrobar-nos amb les nostres famílies, amics i amb la nostra habitació i el nostre llitet.